Clica per veure la seva intervenció.
Miquel Desclot guanyador del Premi Carles Riba 2020
El poeta castellarenc Miquel Desclot, guanyador de l’últim premi Carles Riba, no publicava cap llibre de poesia des del 2006, quan va aparèixer Fantasies, variacions i fuga (El Bordiol). “Si he canviat d’opinió és perquè el meu fill, que és lletraferit, m’hi ha forçat”, admet l’autor i traductor, de 68 anys i amb una llarga trajectòria.
" Despertar-me quan no dormo inclou una cinquantena d’aproximacions de sonet, escrites al llarg de molts anys -diu-. El més antic és del 1983, i el més recent, d’aquest 2020”. Desclot, que també ha publicat narrativa per a adults i infantil i juvenil, explica que Despertar-me quan no dormo -que publicarà Proa al febrer- no és un llibre unitari. “He escrit aquests poemes per motivacions molt diverses -reconeix-. N’hi ha de dedicats a amics meus, escriptors, poetes i escultors, i d’altres que són de temàtica més íntima. L’únic que els uneix és la intenció de cenyir-me als catorze versos”.
"Una altra Barcelona"
el llibre
d'Eva Arderius
La castellarenca Eva Arderius explica la Barcelona d'ara a través de deu mirades, deu mirades de persones que, tot i jugar un paper fonamental en la defensa dels drets socials col·lectius dels seus respectius barris, són poc o gens reconegudes pels mitjans de comunicació i el conjunt de la ciutadania. Una altra Barcelona aborda problemàtiques com la de l'habitatge, la pobresa, la precarietat laboral o la massificació turística, i ho fa des d'ubicacions diverses que van de Plaça Catalunya a la Prosperitat, passant per Gràcia, Ciutat Meridiana o el Raval, entre d'altres llocs. Els deu perfils que ens ofereix aquesta aproximació a una Barcelona poc coneguda mostren una ciutat compromesa i mobilitzada, mostren la sensibilització vers els problemes dels «invisibles». Una altra Barcelona és la que ells demanen.
"Tot, menys la pluja"
el llibre
de Gisela Pou
La Joana Badia arriba a Donostia disposada a trobar-se amb un vell amic de qui no sap res des de fa anys. Quan es van conèixer, ella voltava la trentena i a la seva parella, el Bernat Delclòs, li havien diagnosticat una malaltia que estava condicionant la relació. Arrencava la dècada dels noranta i aquell mal devastador feia estralls en una Barcelona que despertava de la transició, entre l’eufòria olímpica i la crisi econòmica.
Gisela Pou ha creat un personatge, la Joana, que creixerà davant dels nostres ulls lectors per teixir una història delicada sobre la necessitat de viure, de donar i rebre amor; un relat sobre la compassió, la culpa i el desig.
El ‘Capablanca’ de Joan Mundet ja parla francès, alemany i holandès
L’il·lustrador castellarenc Joan Mundet segueix creuant fronteres. Recentment, ha vist publicada al francès, alemany i holandes la seva aventura del Capablanca. Mundet ja té publicada la història, per capítols i en color, en italià, per una revista. En castellà també té publicats quatre dels sis llibres que estaven previstos. “La història està ambientada al Segle d’Or, quan el castellà era molt ric”. Un altre dels motius que han portat a Mundet a triar la publicació en castellà és “que arriba a més gent, Espanya i Sudamèrica, i les editorials s’hi interessen més”. El Capablanca també té la seva traducció en català, feta per la Joana Zoyo. Ja n’hi ha tres de traduïts i està treballant en el cinquè i sisè.
(L'Actual - 11/03/20)
|
Sant Jordi segons la Viquipèdia
La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana.[2] És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre. El mateix dia també és la Diada Nacional de l'Aragó.
La festa de Sant Jordi se celebra a tot el país el 23 d’abril, dia en què es va morir el cavaller Jordi l'any 303. El sant, que restava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a seguir l’ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.
El culte a Sant Jordi es va estendre plenament a tots els Països Catalans, durant l’edat mitjana, per bé que al segle VIII ja n’hi havia devoció. I des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya. Tot i que la festa se celebrava amb més intensitat o menys des del segle XVI, és al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan s’instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Catalunya
La versió catalana de la llegenda de Sant Jordi diu que després d’un combat aferrissat del cavaller i el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril. Aquesta és l’explicació que la tradició oral dóna al costum de regalar roses per la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril.
Llegendes i relats imaginaris a banda, sabem que la tradició d’obsequiar amb roses les enamorades ve de lluny. El lligam de Sant Jordi amb el món de la cavalleria i l’amor cortès pot haver estat el germen de la tradició. També sabem que al segle XV se celebrava a Barcelona l’anomenada Fira dels Enamorats i que al voltant del Palau de la Generalitat s’instal·laven venedors d’aquesta flor. Al mateix temps, ja era costum d'obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l’eucaristia oficiada a la capella de Sant Jordi del palau. I, finalment, hi ha qui diu que el costum de regalar roses té arrels romanes, concretament de les festes en honor a la deessa Flora, que més tard foren cristianitzades.
|
